"Ah, ah, ah, ah, Stalin alive, Stalin alive!"

2008...aquell any les festes d'aniversari s’havien convertit en linxaments i els linxaments festes d'aniversari... vam comfirmar que el pop estava dins l’establishment...Scarlett Johansson feia campanya per Obama i lluïa un tatuatge pro-Tibet, en incomparable mostra de compromís polític. Músics i lletristes il·lustres com Biolay i Houellebecq acompanyaven en el seu darrer disc la senyora Bruni-Sarkozy, l’amiga del Dalai. Els nous beatniks anaven en BMW –com a l’anunci on the road- i es pagaven 130€ per veure Tom Waits, el deixeble de Kerouac i Bukowski. Vampire Weekend, en un exercici d’honestedat i iconoclàstia-pop sense precedents, es fotografiaven amb algun membre del grup vestit de Ralph Lauren! com dient: “No enganyem a ningú: som jueus...encara que musicalment sonem africans”. Coldplay mentre plagiaven Joe Satriani convertien ¡Viva la vida!, la cançó estrella del seu “revolucionari” darrer disc, en un missatge contra els fonamentalisme àrab. Què debia pensar Chris Martin quan veia les imatges dels hospitals de Gaza? Sr. Chinarro signava la pitjor metàfora dels darrers anys del pop espanyol: “suspendido en la autoescuela/ del amor platónico/ no sirven de nada estas notas/ sólo apruebas el teórico”. Pel que fa al panorama nacional, la Generalitat atorgava el Premi Nacional de la Música a Antònia Font després d’editar el sinfònic Coser i Cantar, el seu pitjor disc – producte nadalenc en el 2007 i com a dvd del 2008-. Pel que fa al panorama local, la Ciutat-Botiga cercava la seva banda sonora: “poetes hiperrealistes” i “galàctics” hi opositaven. De la mateixa manera que la Best Shop in the World convertia els botiguers en “més que botiguers” (peixeteres-nutricionistes, filòsofs-costurers, psicòlegs-joiers...), pel que sembla, convertia els artistes en “menys que artistes”: Mishima eren destronats per Manel (el seu nom ho deia tot, és a dir, res, i la manera de vestir-se/disfressar-se “de normals”, de tant normal resultava d’un artifici que desafiava totes les lleis del màrqueting). Altres invocacions a la “normalitat” venien protagonitzades per l’Estanislau Verdet que amb el seu arriscat exercici de lletgisme, va batre rècords, no només apareixent en el programa del Josep Cuní sinó acabant a l’APM com a “pilota” del seu admirat presentador. Pel costat dels galàctics, en Sisa va fer caixa, amb la seva consagració i concert-homenatge a la Mercè, amb duetto amb Joan Manel Serrat inclòs (els nois del c/Poeta Cabanes i la Barcelona Rouge), i amb el seu disc de boleros infantils i cançons de bressol porno...

batacazos
klaus and kinski: "El Cristo del perdón", "Nunca estás a la altura", "Flash-back al revés", "Muerte en Plasencia", "Crucifixión, la solución", "Teléfono de la esperanza", "La Mano de Santa Teresa de Jesús".
beef: "Por el cambio"
josele santiago: ciempiés

àlbums
josele santiago y sus menudencias "Loco encontrao"
klaus and kinski "Tu hoguera está ardiendo"